El millor del 2012 – Multiplataforma

Durant aquest cap de setmana repassarem els que han estat els millors videojocs de l’any 2012, segons el criteri de la redacció d’Ara VaDeJocs. Comencem la repassada amb els títols multiplataforma que més ens han agradat.

PlayStation 3- Xbox 360 – Wii U – Microsoft Windows

Assassin’s Creed III està ambientat a la data d’inici del conflicte per la sobirania i el domini d’Amèrica conegut com la Guerra de la Independència. Connor és un mestís de pare britànic i mare mohawk que emprèn una lluita que, atesa la seva repercussió, podem considerar fins i tot encara més decisiva que la que es lliura al nou continent: la antiga lluita entre templers i assassins. Paral·lelament, el protagonista principal de la història –Desmond Miles–, continua la seva recerca de la veritat i inicia les primeres incursions en territori enemic. El nou capítol de la saga d’Ubisoft presenta una profunditat narrativa mai vista en les anteriors entregues, possiblement per la necessitat de fer oblidar en bona mesura Ezio Auditore –l’anterior assassí–, un personatge que ha generat una forta estima en els seguidors de la franquícia.

Assassin’s Creed III representa un salt endavant en la franquícia. Després d’un seguit d’entregues que –tot i obtenir altes valoracions– tenien cert aire d’ampliació, aquesta iteració és un toc d’aire fresc. Gràcies al nou motor gràfic, el nombre d’individus en pantalla enriqueix una experiència molt satisfactòria gràcies a una molt treballada ambientació i a la bona documentació de l’equip desenvolupador. Però el títol presenta poca dedicació a l’hora de polir els aspectes que fan que un joc acabi de ser “el joc de l’any”. Aquests múltiples errors, possiblement motivats per l’obligatorietat de presentar un títol anual, ocasionen que l’experiència s’entorpeixi i que ACIII, tot i ser un títol molt notable, no sigui tot el que podria haver arribar a ser”.

JULIÀ PLAZA | Lleida

Assassin’s Creed III ens brinda una nova història amb un ventall d’opcions immens. Una obra d’art amb massa errors i poc temps per corregir-los”.

JOAN DE BUEN | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows – OS X

Si la primera part de Borderlands i les seves excel·lents expansions (aquests DLC sí que ens agraden!) ens va fer estar durant hores i hores repartint llenya per Pandora, estem convençuts que Borderlands 2 encara ens mantindrà durant molt de temps més enganxats a l’univers de ciència-ficció de Gearbox Software i 2K Games. El repertori pràcticament infinit d’armes disponibles, les noves habilitats i les noves classes, la gran varietat de missions i enemics, les enormes possibilitats del cooperatiu online, la necessitat de pujar el nivell dels nostres personatges per poder fer front als nous reptes, el carisma del nou quartet protagonista -que rivalitza amb el dels personatges del primer episodi- i una estètica tan trencadora com atractiva són els punts forts d’aquest formidable videojoc de trets en primera persona amb elements de rol.

No paga la pena d’explicar l’argument de Borderlands 2 perquè la història és un mer pretext per fer el brètol i descarregar adrenalina fent saltar pels aires tot el que ens trobem per davant -cosa que servirà perquè tothom que visiti Pandora per primer cop s’hi senti immediatament com a casa , no cal massa estona per posar els nouvinguts en antecedents. L’experiència en solitari és notable, però si podem jugar online i acompanyats d’amics, encara millor: pocs jocs d’acció cooperatius resulten tan divertits. Malgrat que la mecànica de les missions pot fer-se repetitiva a la llarga, avançar a trets i coordinar estratègies d’atac amb els nostres companys en temps real és sempre gratificant.

No és només per tot el temps de diversió que Borderlands 2 ens ha proporcionat des del moment en què va aparèixer fins ara que el posem a la llista del millor de l’any, sinó perquè preveiem encara que passarem mesos gaudint del seu humor i de la seva espectacularitat. Un dels imprescindibles de l’any”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360

“Diuen que si mentre dorms somies que caus d’una gran alçada i no despertes abans d’aterrar… Mors en la vida real”. Aquest és un dels punts de partida de Catherine, un joc inclassificable. Perquè… Què és, realment, Catherine? Una aventura? Rol conversacional? Un thriller emocional? Una pel·lícula anime de suspens? Un exponent sui generis de survival horror? Un joc de plataformes i trencaclosques? Un drama romàntic? El joc d’Atlus i Deep Silver és tot això, i encara molt més.

Catherine no és un joc per a tots els públics, i dient això no ens referim només a la limitació òbvia que imposa la qualificació per edats. La proposta d’Atlus fuig dels camins habituals i mescla solucions de tipus de jocs diferents i n’assaja de noves. Atlus i Deep Silver ofereixen una formula que per moments ens pot semblar que té un regust familiar, però ens la serveixen com no l’havíem tastada mai abans, i no identifiquem ben bé davant de quina mena de recepta ens trobem. L’enfocament és tan diferent en els moments de son i en els moments de vetlla que gairebé sembla que ens trobem davant de dos jocs distints combinats en un de sol.

Pot ser que la dificultat de classificar Catherine sigui un factor que l’afecti negativament. Estem acostumats a posar etiquetes, i això ens dóna una certa seguretat, perquè sabem què ens trobarem quan ens apropem a un joc o a un altre. Voler emmarcar el joc d’Atlus en un gènere concret suposa no explicar més que una part de tot plegat. L’important és la història, i està ben trenada, compleix en escreix, i els misteris que s’hi amaguen seran els que faran que cada cop ens hi endinsem més. Definir l’experiència de joc que ens ofereix Catherine és, doncs, complicat. Només podem dir que us recomanem aquest títol, i us animem a provar-lo, com a mínim; paga la pena de dedicar-li un temps, és un plat exòtic i convé assaborir-lo lentament. Un dels jocs més originals de l’any”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

“Divertit, addictiu i molt rejugable. Un concepte innovador i arriscat que cal provar, gràcies Atlus per portar-nos-el!”.

MARC ARCAS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Wii U – Windows – OnLive

Darksiders es presentava amb les credencials d’uns dissenys magnífics del dibuixant-estrella del comic-book USA Joe Madureira, però a més d’entrar-nos pels ulls amb un apartat artístic notable, va aconseguir ser un dels jocs del 2010. Vigil Games no aportava només una nova franquícia de beat’em up basada en dur el nostre personatge del punt A al punt B liquidant tots els enemics que apareguessin al nostre pas sinó que apostava per incidir en la faceta aventurera i, una mica a la manera de The Legend of Zelda, estructurava en masmorres els immensos escenaris del joc. Després d’aquell primer episodi, protagonitzat per Guerra, que va deixar-nos a tots amb ganes de més, Mort, un nou genet de l’apocalipsi, s’incorpora a l’acció.

Pot semblar contradictori, però un dels punts més atractius i on radica part de l’originalitat del nou joc de Vigil Games és que l’estudi no té manies i incorpora aspectes característics de multitud d’altres jocs si considera que casen bé amb el seu producte. Així, veurem com Mort desencadena combinacions de cops i màgies a l’estil de God of War, com grimpa per les parets a l’estil de Prince of Persia o com alguns dels enemics finals semblen clarament inspirats en Shadow of the Colossus o en Castlevania: Lords of Shadow. S’ha incrementat la importància del factor RPG i haurem de pensar sempre a equipar adequadament el nostre personatge perquè pugui fer front a les característiques específiques dels reptes als que s’enfronta. Com en el primer capítol de la saga, a Darksiders 2 sortir de moltes de les masmorres no és cosa fàcil i no n’hi haurà prou de repartir mastegots per avançar, haurem de resoldre trencaclosques de dificultat creixent que posaran a prova el nostre enginy.

Després de dues entregues de la qualitat de Darksiders i Darksiders 2, estem ansiosos per conèixer el desenllaç de la guerra entre les forces del cel i les de l’infern, el destí de la humanitat i el paper que la història reserva als genets de l’apocalipsi”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows

Dishonored és un d’aquells jocs anunciats per sorpresa als quals se’ls nota de seguida la qualitat, però que en no pertànyer a una franquícia coneguda sembla que passa de puntetes per davant la comunitat de jugadors fins que no arriba el dia del seu llançament, que és quan els afeccionats descobreixen una peça original, amb bones idees i un disseny artístic brillant, que barreja, gairebé sense que ens n’adonem, realisme i un estil desenfadat en els personatges i les textures.

Dishonored barreja característiques i la personalitat de varis grans del gènere, de Bioshock n’agafa la forma d’utilitzar la segona mà com a suport versàtil, de Deus Ex n’agafa la possibilitat de provar varis camins per portar la missió a bon port de diferents formes, i de Half Life 2 n’agafa la sensació d’opressió governamental, amb constants missatges pels altaveus recordant com d’important és seguir les normes. La suma de jugabilitat, atmosfera i disseny gràfic converteixen Dishonored en un joc que cal tenir en compte, sobretot si sou jugadors amb una personalitat més pausada i més predisposició a la exploració, però és possible que si estigueu acostumats al joc més directe, la nova aposta d’Arkane Studio i Bethesda us desesperi per la paciència que demana al enfrontar-nos en segons quines missions i nivell de dificultat. El problema amb el joc té relació amb el seu disseny, si volem acabar bé el joc més ens val no ser detectats i matar el mínim possible, això fa que si volem un bon final i ser amic de tothom, el desenvolupament de la partida sigui molt més lenta que si juguem sense la preocupació de matar massa civils o enemics.

Amb originalitat, un estil de joc poc típic i utilitzat, i un disseny gràfic espectacular, Dishonored s’ha començat a obrir camí entre els grans d’aquesta generació. Alguns errors puntuals, fàcils d’arreglar i causats per la ràpida sortida del joc al mercat, fan que no pugui brillar del tot, però el que treu més pes al producte és la pèrdua de diversió i l’augment de la dificultat si volem un final feliç. No hi ha premi sense esforç, però el preu a pagar per aconseguir el premi és massa elevat, sobretot quan el joc és més dinàmic i divertit quan s’ignora la honorabilitat. Tot i això, és un producte que no s’ha de perdre cap fan de les aventures en primera persona, de les realitats alternatives, i tampo no l’han de deixar passar aquells a qui els agrada explorar al milímetre els mapes i treure el màxim de suc a un joc”.

XAVIER MUNTADA SAMÀ | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows – Mac OS X – iOS

F1 2012 és un joc de simulació de conducció en tota regla. Els menys avesats a aquestes propostes tenen un ampli ventall d’ajudes que poden activar per a gaudir del joc sense patir tant les dificultats de conduir un vehicle tan extrem com un d’aquests monoplaces, però l’autèntic repte arriba quan es puja la dificultat al màxim i es desactiven les ajudes. Les sensacions que transmet són extraordinàries i queda ben palesa la dificultat extrema de les curses a les que s’enfronten el pilots reals. Conduir sense ajudes a tota velocitat, mirant d’esgarrapar qualsevol dècima de segon, i estar al mateix temps pendent de quan activar el Kers, d’obrir el DRS quan el reglament ho permet, de gestionar el consum de benzina amb els diferents mapes motors i de distribuir la frenada segons el moment de la cursa és una tasca titànica. Les transicions climatològiques estan realitzades a la perfecció i el comportament del monoplaça es veurà afectat de forma realista per l’estat de la pista en tot moment, estat que està representat amb una qualitat gràfica tan alta que dota al conjunt d’un realisme excepcional. També notarem perfectament la degradació dels neumàtics i com afecten al comportament del vehicle.

Els jocs de conducció es poden dividir en dos grans grups: els arcade i els de simulació. Un joc inspirat en la F1 i que aspiri a la simulació és un projecte molt ambiciós degut a la dificultat intrínseca de la màxima categoria de curses de cotxes del món. Aquest F1 2012 s’ha de gaudir amb volant i pedals ja que Codemasters ha fet un gran esforç per a apropar-nos les sensacions reals d’aquest esport i ha fet una gran feina. Un excel·lent simulador de conducció del campionat amb els cotxes més ràpids del planeta.

Tant els aspectes de simulació com els tècnics són excel·lents i, tot i que pateix alguns defectes, el conjunt és sensacional. Una experiència digna de gaudir per els amants d’aquest esport que vulguin sentir-se, en la mesura del possible, com els seus ídols. F1 2012 és el millor de joc d’aquest esport al que hem tingut la sort de jugar”.

RAUL ARRIBAS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows

Tot i la mecànica FPS tradicional, Far Cry 3 és un veritable sandbox, l’illa fictícia de l’arxipèlag del Pacífic on s’ubica l’acció és un món obert al nostre abast a través del qual posarem a prova les nostres habilitats de supervivència, enfrontats a una colla de pirates sense escrúpols que han liquidat part del nostre grup d’amics amb qui pensàvem passar uns dies fent esports d’aventura en un entorn idíl·lic i que mantenen captius encara alguns dels nostres companys, als qui haurem de mirar de rescatar. Podem decidir quan fer-nos càrrec de les diferents missions que hem de satisfer i tenim en tot moment la potestat de decidir lliurement com resoldre cada desafiament i de quina manera enfocar l’acció. Podem basar el nostre modus operandi en el sigil i efectuar atacs de precisió gairebé quirúrgica en les files dels nostres oponents, ganivet en mà, o podem encarar els pirates fent ús d’un enorme arsenal i prement el gatell, també podem desplaçar-nos fent ús d’una considerable varietat de vehicles terrestres, aquàtics i aeris.

El món obert de Far Cry 3 no és només un escenari: hi trobem animals salvatges -alguns dels quals són veritablement letals- i plantes que poden ser perillosos però també poden ser útils, ja que podem fer servir les matèries primeres que ens proporcionen per crear utensilis i medecines que ens seran molt sovint d’allò més útil. La qualitat gràfica tradicional de la saga ha assolit amb Far Cry 3 unes fites molt destacables, no només pel nivell de detall dels entorns sinó també per la immensitat dels mapes; l’illa sembla viva, per la quantitat d’éssers diferents que la poblen, per la naturalitat amb la que transcorre el cicle diürn i pel realisme dels efectes atmosfèrics. Mereix menció a banda el mode multijugador, amb editor de mapes inclós i modalitats competitiva i cooperativa -aquesta darrera compta amb una història diferent de la del mode principal del joc en solitari.

Per tot plegat, Far Cry 3 és un dels títols que de cap manera podia faltar a la nostra llista de jocs de l’any 2012”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Wii U – Microsoft Windows – Mac OS X
PlayStation 2 – PlayStation Vita – PlayStation Portable – Wii – Nintendo 3DS
iOS – Android

Després de l’entrega de 2012, que va refermar la saga com l’actual referència en la simulació futbolística, Electronic Arts no ha volgut tornar-se boja incloent a FIFA 13 novetats estructurals que puguin esbiaixar el camí ja construït, però cal dir que tampoc s’ha quedat curta amb retocs i optimitzacions del que és avui dia el millor simulador de futbol del mercat.

FIFA sempre ha estat sinònim de llicències i més llicències, normal tenint en compte que els seu propi nom, en sí, ja és una llicència, però no sempre ha destacat per tenir una dinàmica de joc realista. La quantitat d’equips, jugadors i els seus complets modes de joc sempre han compensat greus mancances en les físiques i desenvolupaments dels partits. La primera part es manté i la segona ha gaudit d’una millora exponencial.

No sabem fins a quin punt, amb el maquinari actual, és possible millorar aquest joc. Els esforços d’EA són palpables i justifiquen de sobres la compra, any rere any del seu simulador. Si l’any passat era genial, aquest any encara ho és més. És el joc de futbol més proper a la perfecció que hem jugat mai”.

MARC ARCAS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 - Xbox 360 – Microsoft Windows – OnLive

El retorn de l’Agent 47 s’ha fet esperar però ha respost a les expectatives. El punt de partida argumental és inesperat, un cop d’efecte: per primer cop, l’assassí més implacable de l’Agència Internacional de Contractes, la principal organització clandestina dedicada a proporcionar el servei de mercenaris, s’enfronta a un encàrrec que posa a prova la seva moralitat, cosa que fa que l’assetgin dubtes als quals mai no s’havia hagut d’enfrontar abans.

L’argument del joc es desenvolupa en capítols però fora d’aquesta compartimentació i de les cinemàtiques, en gran part tot el que s’esdevé durant la història està a les nostres mans: és cada jugador qui decideixi si l’Agent 47 supera una fase eliminant els seus oponents o si simplement mira d’esquivar-los. Per descomptat, com menys baixes causem, més punts obtindrem. Com en els jocs anteriors, enfocar Hitman: Absolution a la manera tradicional dels jocs d’acció en tercera persona equival a ser immediatament detectat i abatut per uns enemics que de seguida que siguin alarmats sobre la nostra presència ens superaran en nombre i capacitat de foc. En ocasions, a més, la necessitat de fer el mínim de soroll possible ens obliga a prescindir d’armes i a emprar qualsevol dels objectes del nostre entorn com a armes ofensives o com a possibles distraccions, també ens resulta sovint imprescindible de disfressar-nos amb la roba dels personatges que abatem per tal de passar desapercebuts. Hi ha variants tan nombroses a l’hora de moure’ns pels escenaris i arribar al nostre destí que tenim garantida una experiència ben poc lineal.

L’apartat gràfic és punter, en molts moments l’espectacularitat de les escenes ens deixa bocabadats. El mode de contractes afegeix hores de duració a un joc que ja és d’allò més rejugable, perquè provar de superar cada episodi de l’aventura sense danyar més que els nostres objectius és tot un repte, sobretot en modes avançats de dificultat. Fa tan poc que Hitman: Absolution és al carrer que encara no hem tingut temps de treure-hi tot el suc però ja podem assegurar que per a nosaltres és una de les millors experiències jugables de l’any”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Wii – Microsoft Windows
PlayStation Vita – Nintendo 3DS – Nintendo DS

Les versions de videojoc de Lego de grans franquícies audiovisuals s’han convertit en jocs tan atractius per als seguidors de les llicències homenatjades com per als fans dels videojocs basats en la popular joguina danesa de construcció. Lego The Lord of the Rings ens transporta a l’univers de fantasia ideat per J.R.R. Tolkien, de fet a una versió Lego de la trilogia fílmica d’El Senyor dels Anells dirigida per Peter Jackson i produïda per New Line Cinema. Com en tots els títols d’aquesta línia de videojocs, l’element central són l’acció i l’aventura, per bé que les plataformes i els trencaclosques tenen també el seu paper en la mecànica de joc, dos aspectes que juntament amb l’exploració es veuen potenciats a Lego The Lord of the Rings.

Durant el joc controlem una vuitantena de personatges diferents, cadascun amb habilitats diferents i de les quals haurem de fer ús de manera específica en un moment o altre, de manera que molts cops hem de triar quina figureta seleccionem en funció de què haguem de fer. El joc crida força l’atenció pel seu apartat gràfic, si bé no cal un gran desplegament tècnic per reproduir eficaçment l’aspecte de les figuretes de Lego, els escenaris, confegits amb peces del joc de construcció, recreen de manera acurada i amb espectacularitat els entorns detallats de les pel·lícules.

Tot i que el joc online segueix essent l’assignatura pendent d’aquesta sèrie, el cooperatiu en mode local és perfecte per a tota mena de públics i tan divertit com sempre. Com que tenim al damunt les festes de Nadal no volem deixar passar l’oportunitat de recomanar-lo, ja que es tracta d’un joc que podem compartir amb els més menuts mentre ens ho passem tan bé com ells”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Wii U – Microsoft Windows

La saga Mass Effect s’ha guanyat un lloc en el cor dels afeccionats a la ciència-ficció. Com a RPG d’acció, a més, ofereix una mescla única; Bioware ha creat un videojoc molt equilibrat, que permet l’apropament de públics diversos, més enllà dels afeccionats tradicionals als jocs de rol, especialment en aquesta darrera iteració, gràcies a la possibilitat que el jugador esculli si vol jugar l’aventura en mode d’acció, en mode història o en mode RPG. Mass Effect 3 és un joc excel·lent amb l’única pega (compartida amb Mass Effect 2) que té el repte de superar un episodi inaugural excepcional”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

Una novetat a destacar d’aquesta tercera entrega de Mass Effect és la possibilitat d’afrontar l’experiència de joc de tres formes diferents. Tenim per una banda “joc de rol”, que és l’experiència que hem gaudit als dos capítols anteriors. Per una altra banda tenim una nova opció orientada a l’acció en què les converses tindran poca importància i on el joc ens durà a transitar per una de les possibilitats narratives de forma preestablerta, de manera que només ens haguem de preocupar de l’acció. I finalment tenim la via oposada a aquesta última, on per sobre de tot es dóna importància a l’aspecte narratiu del joc i les parts d’acció estan suavitzades per tal que no suposin cap entrebanc a la història”.

RAUL ARRIBAS | Barcelona

La fi d’una història forjada durant anys, d’un univers comparable amb Star Wars o a El Senyor dels Anells”.

MARC ARCAS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows

La llarga espera que ha separat aquesta iteració de Max Payne i el seu darrer episodi ja havia convençut molts dels fans del personatge que mai no arribaria cap nova entrega de la saga i la desvinculació de Remedy Entertainment i de l’equip de desenvolupament original de les aventures anteriors feia també que molts dels qui pensaven que el joc seria un dia una realitat no tinguessin gaire fe que el nou Max Payne recordés el millor dels Max Payne del passat. Però Max Payne 3 és un dels jocs d’acció de l’any, el títol de Rockstar presenta un apartat visual captivador, que supera en realisme i vistositat la majoria de jocs d’acció apareguts fins avui i el desenvolupament de la història i de l’acció es basa en un equilibri constant entre acció cinematogràfica i narració audiovisual; curiosament, com per donar una resposta als seguidors del personatge que dubtaven si aquest nou Max els recordaria el que coneixien, el protagonista passa bona part del seu temps torturant-se pel seu passat i per les seqüeles de fets ocorreguts en les anteriors entregues.

Max Payne ofereix una esplèndia experiència jugable, que difumina les línies entre cinemàtica i acció i que posa a l’abast del jugador un joc en tercera persona en el que realment vivim l’acció com si ens hi trobéssim. Per tal d’aconseguir això, el salt entre acció i cinemàtica ens agafa per sorpresa. No hi ha cinemàtiques en sentit estricte: tot ho mou el motor del joc i en moltes escenes de diàleg segueix essent el jugador qui controla el seu personatge. No hi ha talls, ni canvis de pla abruptes. Hi ha salts ràpids entre primeríssims plans i vista de càmera a l’espatlla. Aquesta experiència contínua fa que l’aventura es descabdelli de forma natural enmig de l’acció, i que ens assabentem de què passa pràcticament alhora que disparem. Max Payne 3 intenta incorporar les troballes de la narrativa visual dels còmics, en la línia de l’aparença de novel·la gràfica dels primers jocs. En moments clau veiem sobreimpressionat a la pantalla el text de frases concretes, per tal d’emfasitzar el que diuen els personatges. Visualment, en instants concrets, el joc recorda el Hulk d’Ang Lee o la Sin City de Frank Miller i Robert Rodriguez.

Els fanàtics dels jocs d’acció estan d’enhorabona, Max Payne 3 és un dels millors jocs de trets en tercera persona de l’any, amb una història que avança de manera trepidant i un personatge tan torturat com carismàtic. Rockstar ofereix un joc a l’alçada no només dels jocs anteriors, sinó també de les expectatives dels afeccionats més exigents”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows

Tot i que sembla que les vendes no han acompanyat tant com Capcom ho esperava, l’aparició d’un nou episodi de Resident Evil és sempre un dels esdeveniments de l’any en el món dels videojocs. El canvi que va suposar Resident Evil 4, que deixava enrere els escenaris prerenderitzats i les càmeres fixes i posava la càmera a l’espatlla del protagonista, té defensors i detractors. Capcom ha servit una mesca del bo i millor dels seus survival horror d’antany i dels seus més recents action survival i per a aquest nou producte ha creat una nova etiqueta, la de “terror dramàtic”. Tot i que Resident Evil 6 ha estat acollit per crítica especialitzada i afeccionats de forma molt dispar, considerem que el joc tresoreja prou mèrits com per figurar entre la llista de millors jocs de l’any.

Amb Resident Evil 6, Capcom demostra que un videojoc pot ser un vehicle ideal per a una història de desenvolupament gairebé cinematogràfic sense deixar de ser un gran producte d’entreteniment electrònic. Com que la faceta lúdica és prou satisfactòria, això enriqueix el producte i el fa més rodó, però també és cert que ni com a videojoc ens trobem davant d’un producte perfecte ni podem dir que Resident Evil 6 sigui un punt i a part en narrativa audiovisual. És simplement un nou pas en l’evolució natural de la sèrie. O sia que satisfarà els adeptes i durà nous afeccionats a la saga, però no podem posar-lo al nivell dels episodis de la franquícia que brillen amb llum pròpia en la història dels videojocs.

El gran problema de Resident Evil 6 és que les expectatives eren tan enormes que ni un joc tan colossal com el que ens ha ofert Capcom no ha estat capaç d’acabar de satisfer-les. Això no el converteix pas en un mal joc, en absolut (és més rodó, més divers, més intens, fins i tot objectivament millor que no l’anterior i rescata part de la màgia d’antany) però sí que queda un pèl lluny encara de tot el que els devots de la saga n’esperàvem”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – PlayStation Vita – Microsoft Windows – iOS

A priori, la idea d’unir Street Fighter i Tekken en un sol joc de lluita sembla molt atractiva, però per poc que hi pensem ens adonem ràpidament que no es tracta, només, d’arreplegar els personatges més carismàtics d’una banda i de l’altra i presentar-los plegats en un sol títol. De seguida resulta evident que hibridar el que identifica cadascuna d’aquestes emblemàtiques sagues pot ser molt complicat, perquè… Com unir dues franquícies amb sistemes de lluita tan dispars? Com conjuminar la jugabilitat arcade pura d’Street Fighter amb el punt de simulació de Tekken? Com maridar les mitges llunes i les ziga-zagues amb la palanca de control amb les llargues successions de botons? Finalment sembla obvi (a més d’una fantàstica maniobra de màrqueting) que la resposta a totes aquestes qüestions era difícil d’encabir-la en un sol producte: tot i que encara haurem d’esperar força per veure com funciona Tekken X Street Fighter, ja podem dir que Street Fighter X Tekken, desenvolupat conjuntament per Capcom i Dimps, s’ha convertit en un dels nostres jocs de lluita arcade favorits dels darrers temps.

El sistema de gemmes (una mena de pedres precioses diferents amb particularitats diverses, que confereixen als lluitadors habilitats extra durant un temps limitat i que s’activaran en moments concrets de l’acció en funció del compliment d’unes condicions) té la seva gràcia però ha originat polèmica, ja que si bé n’obtenim a mesura que juguem també en podem aconseguir adquirint-les per mitjà de microtransaccions i algunes d’aquestes joies de pagament resulten desequilibrants. Per descomptat, l’adquisició d’aquests complements és totalment voluntària, però especialment en un joc de lluita no ens sembla apropiat que es premiï no pas l’habilitat del jugador sinó la seva inversió. Tot i que durant l’any hem jugat força a Street Fighter X Tekken i per això l’incloem en aquesta llista, no volem deixar passar l’ocasió per criticar aquest aspecte i volem fer notar que no ens agradaria gens que aquesta tendència es consolidés en títols similars.

Deixant això de banda, ens trobem davant d’un gran joc de lluita, potser no és al nivell d’Street Fighter IV però s’hi apropa. El millor que podem dir és que Capcom i Dimps treballen amb els personatges de la franquícia de Namco com si fossin els seus propis. SFXT ens ofereix combats frenètics d’un dinamisme hipnòtic… No podem esperar a veure com serà Tekken X Street Fighter, però al mateix temps confiem a treure el suc d’aquest Street Fighter X Tekken durant molt i molt de temps, com a mínim tant de temps com estem gaudint d’Street Fighter IV i de les successives revisitacions de la quarta iteració numèrica de la franquícia estrella dels beat’em up”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows

Dubai ha estat arrasada per tempestes de sorra d’enormes proporcions i ràfegues de vents huracanats. Una veritable megalòpoli, la primera ciutat en població i importància econòmica dels Emirats Àrabs Units, amb una població dins l’àrea urbana de gairebé milió i mig d’habitants, ha desaparegut sencera sota la sorra. John Konrad, un heroi de guerra destinat a Afganistan, s’havia presenta voluntari per al rescat de civils a Dubai abans de la tempesta, però desapareix a mitja missió. Sis mesos després de la catàstrofe, però, s’intercepta una transmissió amb la veu de Konrad; pel que sembla, el coronel s’havia quedat amb els supervivents que havia d’evacuar, és a dir que a Dubai hi queda encara gent viva. L’exèrcit dels Estats Units envia una unitat d’operacions especials a la ciutat, per mirar d’esbrinar què ha passat amb Conrad i rescatar-lo a ell i als possibles supervivents, si n’hi ha oportunitat.

A Spec Ops: The Line, podem encarar l’acció de diferents maneres, els escenaris no són lineals. Podrem donar ordres als nostres companys o desentendre’ns-en, ja que gràcies a una intel·ligència artificial avançada, els membres de la nostra unitat són tan bons treballant en equip com individualment. Els integrants de l’escamot actuen al principi de manera jeràrquica, obeint la línia de comandament militar, però a mesura que avancem els personatges es van endurint, qüestionen les ordres, tendiran a actuar d’una manera més anàrquica, trasbalsats per l’horror de la situació que estan vivint, cosa que posarà eventualment en perill la seva missió i les seves vides. Podrem adonar-nos de la progressiva deshumanització del personatge protagonista i durant el joc assistirem a escenes explícites, d’un realisme cru, de manera que podem dir que no és un joc per a menors d’edat.

Spec Ops: The Line, que és el primer joc de trets militar de 2K i que no té res a veure amb la franquícia Spec Ops, més enllà del nom, podria haver passat desapercebut perquè de shooters bèl·lics n’hem conegut molts d’altres, però aquest títol de Yager Development i 2K no té res de clònic i, més enllà de la seva jugabilitat depurada però recognoscible per als afeccionats al gènere, ofereix uns escenaris dotats d’una espectacular dinàmica a cause de l’efecte de les tempestes d’arena i és un excel·lent vehicle narratiu que sorprendrà el jugador amb els girs argumentals d’un guió molt ben trenat (el cognom del coronel és un homenatge a l’autor d’El Cor de les Tenebres, novel·la en la que s’inspira la història d’aquest títol) i que el mantindrà clavat davant de la pantalla fins que no acabi la partida”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

PlayStation 3 – Xbox 360 – Microsoft Windows – Mac OS X – iOS

No és debades que The Walking Dead s’ha endut el premi de joc de l’any als Spike Video Game Awards 2012: aquest exponent recent d’aventura point-and-click demostra que el gènere segueix essent un vehicle narratiu perfecte, fins i tot quan a molts els pot semblar a priori tan poc adequat per a una obra de terror i acció. La nova aventura gràfica de Telltale Games, dividida en cinc episodis, s’inspira en la sèrie de terror d’Image Comics escrita per Robert Kirkman i dibuixada per Tony Moore i Charles Adlard, recupera les millors idees dels dos darrers jocs de l’estudi, Jurassic Park i Back To The Future i alhora esmena alguns dels punts més fluixos d’aquells títols.

The Walking Dead és una lliçó de narrativa, un producte amb un acabat artístic excel·lent (l’estètica cel shading homenatja molt adequadament les vinyetes de la sèrie de còmic), amb una gran interactivitat argumental que manté el jugador en tensió fins al final, la història és emocionant, els moments de diàleg són àgils i les seqüències d’acció resulten espectaculars. 100% recomanable”.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

_______________________________________________________

La nostra llista no vol ser pas un rànquing. Hi ha hagut jocs que n’han quedat fora, i potser hi trobareu algun joc que potser us semblarà que no hi ha de ser. Digueu-hi la vostra, pensem que els jocs que hi apareixen reuneixen mèrits suficients per a ser-hi, però potser ens n’hem descuidat algun… Digueu-nos quins són els videojocs que els lectors d’Ara VaDeJocs consideren els millors títols multiplataforma de l’any?